Sentències d'interès a l'àmbit laboral

Violència de gènere i adaptació de jornada

Una treballadora amb un fill de cinc anys va sol·licitar una adaptació de jornada perquè era víctima de violència de gènere. L'empresa ho va denegar al·legant que l'horari sol·licitat no existia a la companyia i que, a més, no era víctima de violència de gènere, sinó de violència familiar (el marit tenia una ordre d'allunyament).

Tot i això, els tribunals han donat la raó a l'empleada:

• Sí que és víctima de violència de gènere, per la qual cosa la sol·licitud té una doble justificació: el dret a l'adaptació de jornada per fill menor de 12 anys i la vulnerabilitat com a dona víctima de violència de gènere.

• La protecció de les necessitats físiques i emocionals del fill menor és un interès superior que preval sobre les necessitats organitzatives de l'empresa.  A l'empresa, a més, hi ha altres departaments amb empleats de la mateixa categoria que l'empleada i amb horaris compatibles amb les seves necessitats.

Ineptitud sobrevinguda: prova

Un treballador va ser acomiadat per ineptitud sobrevinguda sobre la base d'un informe dels serveis de prevenció on s'indicava que no era apte per conduir (activitat que constituïa el 75% del temps de treball).

Doncs bé, el Tribunal Suprem ha considerat que aquest informe no és prova suficient:

• Després de rebre l'informe, l'empresa ha d'ordenar l'afectat que cessi en les funcions per evitar qualsevol risc.

• Això no justifica l'extinció per ineptitud sobrevinguda. Perquè aquesta sigui possible, l'informe dels serveis de prevenció s'ha de complementar amb informació addicional, a més d'indicar les limitacions de l'afectat i justificar com li impedeixen l'exercici de les seves funcions.

• A més, a l'afectat se li havia denegat la incapacitat permanent i encara tenia vigent el permís de conduir.

Acomiadament nul i danys morals

En un recurs de suplicació, el Tribunal va anul·lar una indemnització per danys morals que inicialment havia estat acceptada pel jutjat social. Encara que els danys morals existien (l'acomiadament havia estat declarat nul per vulneració de drets fonamentals), aquest tribunal va considerar que el reclamant no havia acreditat prou les bases per calcular la indemnització.

Finalment, el Tribunal Suprem ha suavitzat aquesta exigència:

• En tractar-se de danys morals, els tribunals sí que poden quantificar-los de forma prudencial atenent a les circumstàncies del cas, ja que no hi ha paràmetres que permetin traduir a termes econòmics el dany sofert.

• Per aquest motiu, no es pot exigir al reclamant l'aportació de bases exactes i precises per quantificar aquest dany.