La insolvència no és raó suficient

Quan una societat entra en situació d'insolvència, ha de presentar concurs de creditors dins del termini legal. En cas contrari, l'administrador no estaria complint diligentment amb les obligacions inherents que té a càrrec. Ara bé, el fet de no presentar concurs en trobar-se en situació d'insolvència no és raó suficient perquè la Seguretat Social pugui iniciar un expedient de derivació de responsabilitat solidària contra l'administrador.

La responsabilitat solidària dels administradors neix quan, existint causa de dissolució, aquests no compleixen les obligacions que la llei els imposa. I, tot i que sovint se solapen, dissolució i insolvència són diferents:

• Dissolució. Una societat ha de dissoldre's quan es troba en un dels supòsits que marca la llei: cessament en l'exercici de la seva activitat, conclusió o impossibilitat d'aconseguir la finalitat social, paralització dels seus òrgans socials, pèrdues que redueixen el patrimoni net per sota de la meitat del capital social sense que es regularitzi la situació, etc.

• Insolvència. Es dona quan una persona física o jurídica no pot atendre el pagament regular de les obligacions; és a dir, hi pot haver insolvència –impossibilitat d'atendre els pagaments– sense que hi hagi causa de dissolució.

Per tant, perquè sorgeixi la responsabilitat solidària dels administradors, la Seguretat Social ha d'acreditar que hi ha una causa de dissolució. Si només existia insolvència i l'administrador no va actuar, la responsabilitat d'aquest administrador es fixarà en el concurs (si aquest acaba sent declarat culpable), però la Seguretat Social no li podrà exigir aquesta responsabilitat solidària sense més ni més.