Reconeixement d'antiguitat superior

Reconéixer una antiguitat addicional és habitual quan es negocia la incorporació de treballadors qualificats i se'ls proposa un nou projecte. Per exemple, es pacta amb ells que, en cas d'acomiadament, la indemnització es calcula tenint en compte també l'antiguitat que tenien a l'empresa de la qual procedeixen o sumant un determinat nombre d'anys als quals realment tenen.

Doncs bé, si una empresa va signar un pacte d'aquest tipus i ara es planteja l'acomiadament de l'afectat, la possible indemnització per acomiadament improcedent s'haurà de desglossar en dues quanties:

• La part d'indemnització per l'antiguitat real a l'empresa. Aquesta suma queda exempta de l'IRPF fins al límit de 180.000 euros (l'excés sobre aquesta xifra tributarà i restarà subjecte a retenció).

• La part d'indemnització per l'antiguitat addicional reconeguda al contracte, que queda subjecta a l'IRPF sigui quina sigui la quantia. Per tant, haurà de sotmetre-la a retenció íntegrament.

Si l'antiguitat superior està motivada per una subrogació d'empreses (per exemple, per una fusió o per haver adquirit el negoci d'una empresa en liquidació), aleshores l'excés sí que en queda exempt. Passarà el mateix si es va contractar l'afectat després d'haver tingut diversos contractes temporals dins de diverses empreses del mateix grup (ja que en aquests casos la indemnització és obligatòria; no deriva d'un pacte entre l'empresa i l'afectat).

La part d'indemnització que quedi subjecta a l'IRPF es pot reduir en un 30% –només tributarà el 70% restant– si la durada del contracte de treball ha estat superior a dos anys (sempre que es compleixin la resta dels requisits previstos a la normativa fiscal).